Trobada 11 de maig a la mitjana

Doncs sí... ja ens comencem a trobar , a conèixer-nos , a compartir estones de joc i xerrades ....

Hem passat una bona estona tots plegats , mares, pares, petits i petites ( i no tan petits...).

El Grup de Criança de Lleida comença a tenir cares, ulls, somriures, veus ....

Hem comentat idees, suggeriments, propostes per a properes activitats, xerrades, tallers... quines ganes de començar ja !! 

Moltes gràcies a tots i totes per l'estona compartida, pel berenar comunitari boníssim i casolà ( hem de compartir receptes de magdalenes, galetes, coques .... mmmmm ).

Esperem tornar-ho a repetir ben aviat !!!

Abraçades i petons !!!

Grup de Criança de Lleida 

Quedem per fer una festa ?

Quedem per a compartir una tarda de festa ?

Per a jugar, passar-ho bé, pares, mares, infants, avis/es ?

Per a retrobar-nos , conèixer noves famílies tot compartint berenar, jocs, joguines , natura ?

Doncs fem-ho !!

Ens trobarem el proper 11 de maig a les 17h al Parc de la Mitjana, a la zona de les taules.

Què farem ? passar-ho d'allò més bé i per tant us proposem el següent:

Cada família pot portar alguna cosa per a compartir :

Pel berenar (millor si és cassolà):  un pastís, galetes, coca de recapte, sucs .. Ho posarem tot en comú i en gaudirem plegats . Porteu gots i si podeu alguna gerra , hi ha una font per l'aigua.

Per a jugar : seran benvingudes totes les propostes, podeu portar jocs, joguines , preparar cançons, portar instruments de música, ensenyar danses , etc. Podeu apuntar-vos i escriure  les vostres propostes , idees, suggeriments... als comentaris, i quedar entre totes , si voleu, per a preparar les activitats. 

Per a qualsevol dubte : grupdecriadelleida@gmail.com

US HI ESPEREM !!

Grup de criança de Lleida

A què té gust la lluna?

I per començar, un bonic conte que ens parla d'amistat, cooperació, aventura  .... esperem que us agradi!

A què té gust la lluna ? (¿A que sabe la luna ?)

Text e il·llustracions: MICHAEL GREJNIEC
Editorial: Kalandraka

Hi havia una vegada una tortuga que va pensar que li agradaria pujar al cim d'una muntanya. Poc a poc va trescar fins a dalt i va poder observar la lluna. Mirant, mirant va desitjar quin gust devia tenir aquella lluna tant grossa i rodona, clara i bonica…  De què deu fer gust la lluna? – va dir-se.

La lluna en veure que la tortuga aixecava el cap i la closca per atansar-se-li va pensar que era un joc i amb un gràcil moviment va moure's una mica enrera… Ai, la tortuga gairebé la tocava, però no hi arribava així que va decidir demanar ajut:
- Elefant! Vine!
I l'elefant va venir.
- Puja a sobre de la meva closca i segur que la podrem provar!
I l'elefant ho va fer, però la lluna, divertida, va retirar-se una mica més.

 

Com que tampoc hi arribaven van voler cridar la girafa:

- Girafa! Vine!!

I la Girafa va venir. I l'elefant amb la seva gran veuassa li va explicar:

- Puja a sobre el meu llom i segur que tocarem la lluna! Au, va!

I la Girafa hi va pujar, però va tornar a passar el mateix: la lluna amb un lleuger saltiró va moure's una mica més amunt i no la va poder tocar. Una mica sorpresos els tres animals varen dir:- Lleó, vine!

I el lleó va córrer a ajudar-los. I altre cop el mateix, un saltiró i la lluna va marxar cap a munt. Mmm, ja tenien un ajudant pensat, i van cridar:

- Guineu, vine!!
I la guineu va venir, va pujar d'un salt àgil sobre el llom del lleó, va allargar el caparró, però no! La lluna va tornar a girar i, alehop!, cap a munt altra vegada! Sabeu qui van cridar? Sí, al mico!- Mico, vine!!

I el mico va venir. Ara, sí, n'estaven convençuts, perquè els micos són molt ràpids, sabeu? Va allargar el braç, va allargar la mà i… tampoc!! Ah, que llesta la lluna, ja els veia venir abans que la toquessin… Uf, i ara què? Qui els quedava per col·laborar? 

Ratolí, vine!!!Bé, era petitó, però estava allà ben a propet…

I el ratolí va venir. Va pujar sobre la closca de la tortuga,
sobre el llom de l'elefant,sobre el llom de la girafa,
sobre el llom del lleó,
sobre el llom de la guineu i
sobre el caparró del mico i
la lluna se'l va mirar… i va pensar… ja ja ja… "quin animal més petitó", no val la pena que em mogui, a més, ja començo a estar cansada d'aquest joc.


Ai, ai, ai, i sabeu que va passar? Que el ratolí la va tocar! I d'una mossegada li va prendre un tros, un trosset ben petitó però suficient per tots plegats…
- Oh!!! De què fa gust? – van exclamar tots.
- tasteu-la, tasteu-la…. - els deia mentre els hi passava el tros de lluna.


Cadascun va mossegar-lo abans de passar-lo a l'altre i, endevineu… Cadascun va trobar que tenia gust d'allò que més li agradava.. Què li agrada al mico? I a la guineu? Al lleó? , la girafa, l'elefant i la tortuga?


Van quedar tant satisfets de la fita aconseguida que aquella nit van arraulir-se ben juntets i van adormir-se al costat d'una pedra i van dormir acompanyats.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat!

I per a vosaltres, de què té gust la lluna? 

Camino

Benvinguda

Benvingudes i benvinguts : 
pares, mares, àvies, avis, amics, amigues, petits i grans !! 

Som una associació de famílies interessades en la criança natural i respectuosa amb les necessitats dels infants i els altres membres de la família.

Aquí podeu trobar els estatuts de la nostra associació. Us convidem a llegir-los .

Estatuts grup de criança de Lleida, associació de famílies

Us podeu posar en contacte amb nosaltres escrivint a :

grupdecriadelleida@gmail.com

Fins aviat!!